PLA D'EMPRESA

7.7. LA ECONÒMIC FINANCER

Objectius
—Recollir els aspectes econòmics i financers del nostre
projecte empresarial.
—Concretar el pla d’inversions inicials, el pla de finançament, l’avaluació del projecte, la previsió de tresoreria i del compte de resultats, així com el càlcul del punt d’equilibri i l’elaboració del balanç de situació.

Al final d’aquest apartat es faciliten els models estàndards utilitzats per a la gestió economicofinancera de la nova empresa.
Cal dir, però, que es tracta d’exemples de models i que la sofisticació d’aquests dependrà de la situació i de les necessitats de cada empresa.

Aspectes clau

7.1. Pla d’inversions inicials

El pla d’inversions inicials ha de fer referència als recursos que cal invertir per poder dur a terme l’activitat de l’empresa. Es detallen les inversions, les quantitats monetàries i la data en què es duran a terme (model1)

7.2. Pla de finançament

El pla de finançament s’ha de referir a la forma en què es finançaran les inversions que s’han de fer. S’han de detallar les fonts de finançament, i també el percentatge de cadascuna d’aquestes i la data en què s’han d’obtenir (Model 2).

Com a fonts principals de finançament destaquen les següents:

—Fonts pròpies: aportacions que provenen de les persones
associades (estalvis personals, estalvis de la família o de les
amistats)
—Fonts alienes: finançament bancari (préstecs i crèdits de bancs i caixes) i finançament no bancari (crèdits de proveïdores, avançaments de clients, “factoring”, lísing, etc.)
En el cas de les noves empreses tecnològiques, innovadores
i de creixement ràpid, també hi ha la possibilitat de recórrer al
capital risc (participació minoritària i durant un període de temps determinat en el capital de la nova empresa per part de las societats de capital risc)

7.3. Previsió de tresoreria i sistema de cobrament a la
clientela i de pagament a les empreses proveïdores

Ha de quedar reflectida la previsió de cobraments i de pagaments, com també les necessitats de diners que tindrà l’empresa en cada moment, amb la finalitat de preveure els desfasaments que es puguin produir. En aquest cas únicament es tindran en compte els fluxos que donin lloc a entrades o sortides de diners (Model 3).

S’han de considerar les condicions i els terminis de cobrament a clients i clientes (descomptes a aplicar; cobraments a 30, 60, 90 dies...) i de pagament a empreses proveïdores (descomptes a obtenir; pagaments a 30, 60, 90 dies...).

7.4. Previsió del compte de resultats

El compte de resultats expressa el benefici d’un període determinat a partir de la diferència entre els ingressos i els costos produïts en el l’esmentat període (Model 4).

7.5. Anàlisi del punt d’equilibri

El punt d’equilibri (o punt crític) és aquell volum de vendes per al qual el benefici és nul. En termes menys tècnics, el punt d’equilibri expressa el nombre d’unitats que hem de vendre per tal de cobrir tots els costos.
Aquesta dada és decisiva per a la nova empresa tant des del
punt de vista de la persona emprenedora o l’equip fundador
com per a les possibles persones inversores o prestadores

Fórmula del punt d’equilibri:

—Costos variables: varien en funció del nivell d’activitat de
l’empresa (del nombre d’unitats venudes). Per exemple:
compra de matèries primeres, carburant, etc.
—Costos fixos: són independents del nivell d’activitat de
l’empresa. Per exemple: salaris del personal, lloguer, etc.
—Marge brut de contribució: és la diferència entre el preu
de venda unitari i els costos variables unitaris.

Gràfic del punt d’equilibri:

7.6. Avaluació del projecte

En alguns casos, quan es tracta de projectes d’inversió complexos (com és el cas de fàbriques de productes químics, empreses de tecnologia avançada, etc.) es poden requerir tècniques d’avaluació de projectes més sofisticades, com ara el valor actual net (VAN) i la taxa de rendiment intern (TIR).

—El VAN calcula el valor actual net dels fluxos de caixa
generats pel projecte i mesura la rendibilitat de les inversions realitzades. En aquest sentit, el VAN és la suma de valors positius (ingressos) i de valors negatius (costos) que es produeixen en diferents moments. Així doncs, es tracta d’un criteri de selecció d’inversions que té en compte el valor del diner en el temps. Com que el valor del diner varia amb el temps, és necessari descomptar de cada període un percentatge anual estimat com a valor perdut pel diner durant el període d’inversió. Un cop descomptat aquest percentatge, es poden sumar els fluxos positius i negatius. Si el resultat és superior a zero significarà que el projecte és rendible. Si és inferior a zero no ho serà.

La fórmula per calcular el VAN és la següent:

VAN=(−Inversió inicial+(Flux de Caixa1/(1+i1))+…+(Flux de Caixan/(1+in)n))

i: pot ser el tipus d’interès del passiu de l’empresa, cost de capital, etc.

—La TIR mesura la taxa interna de rendibilitat de les
inversions. Es tracta també d’un criteri de selecció que té
en compte el valor del diner en el temps i es defineix com
el valor de la taxa d’interès o descompte que iguala el VAN
a zero, és a dir, el valor que iguala els fluxos econòmics
futurs amb el valor de la inversió inicial. Per calcular-lo,
s’ha d’aïllar de la fórmula del VAN o anar donant valors a
i fins a assolir el VAN=0.

En aquest cas, per tal de que un projecte sigui rendible s’ha de
complir TIR>i, sent i el tipus d’interès del passiu de l’empresa.

7.7. Balanç de situació

Expressa la situació patrimonial de l’empresa en un moment determinat del temps i està determinada per:

—L’actiu, que agrupa els elements patrimonials que
representen béns i drets de propietat de l’empresa.
—El passiu, que està format pels elements patrimonials que
representen deutes o obligacions pendents de pagament
amb persones o entitats alienes.
—El net patrimonial, que conté el valor dels fons que
aporta la persona emprenedora, l’equip fundador o els
i les accionistes, com també els recursos generats no
distribuïts.

L’equació fonamental del patrimoni diu que:
actiu = passiu + net
Vegeu Model 5.